Una de les observacions realitzades sobre el grup que conforma l'assemblea del moviment del 15M de Mataró ha estat a la manifestació del 15 d'octubre a Barcelona.
El context varia considerablement, ja que en aquesta observació hi confluïen altres grups similars i es feien visibles molts punts importants sobre els grups i la seva formació.
Com a punt important a considerar, la convocatòria de la manifestació va aglutinar molts grups que formaven un de sol, la sensació era d'una forta cohesió i vincles entre totes les persones participants de l'acte, persones de totes les edats, cultures, sexes, grups socials, etc.
La comunicació entre grups i dins dels grups mateixos era molt fluïda, moltes vegades es donava sense necessitat d'utilitzar el llenguatge verbal, a través de moviments gestuals (llenguatge assembleari per expressar l'acord, desacord, confrontació, etc.), a través de crits de lemes comuns, octavetes i comunicats, pancartes, samarretes, banderoles amb lemes referents a les demandes i queixes del moviment, etc.
El sentiment de pertinença al moviment global del 15M es respirava a l'ambient, totes les persones es relacionaven de manera positiva, en un ambient festiu i propici al coneixement més profund del propi grup i els altres grups reunits.
L'esperit de reivindicació era ben present, la lluita dels diversos grups s'unia en un TOT i agafava més força, compartint així i recolzant uns ideals, unes demandes, unes maneres de fer i pensar comunes.
Extrapolant el fet de la manifestació en si, podria dir-se que la unió de totes aquelles persones, reunides per una mateixa causa en un mateix lloc, em va recordar a una espècie de ritual d'una tribu, referint-me amb aquesta comparació al fet de poder corroborar que un grup cohesionat de persones, les quals compartien una base de pensament molt àmplia, es sincronitzaven i organitzaven en relació a una acció concreta que els donava una identitat comuna compartida per totes les persones participants; tot això de manera improvitzada, sense programar el que s'esdevindria i adaptant-se als fets que s'anaven succeïnt.
La sensació d'observar aquest moment era de plena interrelació dels grups i persones individuals que els conformaven, de manera no programada i espontània.
El context varia considerablement, ja que en aquesta observació hi confluïen altres grups similars i es feien visibles molts punts importants sobre els grups i la seva formació.
Com a punt important a considerar, la convocatòria de la manifestació va aglutinar molts grups que formaven un de sol, la sensació era d'una forta cohesió i vincles entre totes les persones participants de l'acte, persones de totes les edats, cultures, sexes, grups socials, etc.
La comunicació entre grups i dins dels grups mateixos era molt fluïda, moltes vegades es donava sense necessitat d'utilitzar el llenguatge verbal, a través de moviments gestuals (llenguatge assembleari per expressar l'acord, desacord, confrontació, etc.), a través de crits de lemes comuns, octavetes i comunicats, pancartes, samarretes, banderoles amb lemes referents a les demandes i queixes del moviment, etc.
El sentiment de pertinença al moviment global del 15M es respirava a l'ambient, totes les persones es relacionaven de manera positiva, en un ambient festiu i propici al coneixement més profund del propi grup i els altres grups reunits.
L'esperit de reivindicació era ben present, la lluita dels diversos grups s'unia en un TOT i agafava més força, compartint així i recolzant uns ideals, unes demandes, unes maneres de fer i pensar comunes.
Extrapolant el fet de la manifestació en si, podria dir-se que la unió de totes aquelles persones, reunides per una mateixa causa en un mateix lloc, em va recordar a una espècie de ritual d'una tribu, referint-me amb aquesta comparació al fet de poder corroborar que un grup cohesionat de persones, les quals compartien una base de pensament molt àmplia, es sincronitzaven i organitzaven en relació a una acció concreta que els donava una identitat comuna compartida per totes les persones participants; tot això de manera improvitzada, sense programar el que s'esdevindria i adaptant-se als fets que s'anaven succeïnt.
La sensació d'observar aquest moment era de plena interrelació dels grups i persones individuals que els conformaven, de manera no programada i espontània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada